2/ DELS 5 ALS 10 ANYS
De parvulari amb la senyoreta Charo a Primer de Bàsica (recordeu el que era E.G.B.?), llavors deuria ser quan se’m va obrir el “camí dels coneixements” que diuen, no em limitava a sumar, restar o ajuntar sons per formar paraules ... intentaven fer-me raonar.
Fins aquella època podem dir que el Català: ni l’usava, ni l’havia necessitat. Gràcies a Déu (si es que encara hi ha algú que cregui que cal donar gràcies a ell, o més encara, si encara algú pensa que Déu hi és), i a la mort de Franco, se’m va permetre instruir-me a una llengua que fins llavors havia passat desapercebuda per a mi i que ha acabat sent la base de la meva comunicació, el fonament de la meva cultura i de la meva forma de ser, sentir i pensar ... sóc català.
La major part dels temps d’aquest anys el vaig passar a l’escola amb els amics; d’ente ells recordo a Martí, Raúl, Joan R, Xavi Bala, David, ... i entre els mestres a Jacinto, Fèlix, Martín, ...
Les estones de diversió les destinava a jugar al futbol, a polis i lladres, ... recordo haver fet fins i tot judo, tot i que he de confessar que l’esport no ha estat mai un dels meus forts.
Era temps de “Verano Azul” i de Chanquete, Tito, Piraña, Julia, Desita, Quique, Javi Bea, Pancho (joer encara recordo tots els noms) ... de Comando G, Mazinger Z, Heidi, Marco, El quiosco, ... de Los Ángeles de Charlie, Kunta Kinte ... com podeu veure ja era un consumidor compulsiu de televisió.
Com era a una escola religiosa, als Maristes, vaig fer la primera comunió als deu anys ... una mica nen per prendre el cos de Crist ... no creieu?
A Espanya després del intent de cop d’estat per part de Tejero (quieto todo el mundo! ... to el mundo al suelo!) la Democràcia començava a madurar, els socialistes van arribar al poder al 1982 de la ma d’en Felipe González i a Catalunya governaven els nacionalistes “moderats” de la Convergència i Unió de Pujol ... es va entrar a Europa (llavors Comunitat Econòmica Europea), es va modernitzar el país ... i tot i la corrupció (com a conseqüència de la no alternança de poder) a mi em va semblar una de les èpoques de més prosperitat i de menys desigualtats entre ciutadans de les que he viscut.
I com era jo? doncs si voleu mireu les fotos
